Publicitat d'advocats a internet: el que pots dir i el que no

Quines normes s'apliquen

La publicitat dels advocats està permesa, però amb límits. La referència principal és l'article 20 de l'Estatut General de l'Advocacia Espanyola (Reial decret 135/2021), que es completa amb el Codi Deontològic i les normes de cada col·legi.

A més, com qualsevol empresa, un despatx ha de complir les normes generals: publicitat enganyosa i competència deslleial, protecció de dades (RGPD) i la LSSI per a la web i les comunicacions comercials.

El principi general és que la publicitat ha de respectar la independència, la llibertat, la dignitat i la integritat de la professió, i el secret professional. Tota la resta se'n deriva.

Text oficial: Reial decret 135/2021, Estatut General de l'Advocacia Espanyola (BOE).

El que l'Estatut prohibeix expressament

Segons l'article 20.2, la publicitat d'un advocat no pot:

• revelar, directament o indirectament, fets o dades protegits pel secret professional;
• incitar genèricament o concretament al plet o al conflicte;
• oferir serveis a víctimes d'accidents, catàstrofes o altres successos amb múltiples víctimes, o als seus hereus, durant els 45 dies següents al fet, llevat que ho demanin ells;
• prometre resultats que no depenguin exclusivament de l'activitat de l'advocat;
• fer referència a clients sense la seva autorització;
• fer servir emblemes o símbols col·legials o institucionals, o d'altres que s'hi puguin confondre;
• esmentar activitats incompatibles amb l'exercici de l'advocacia.

Són normes pensades abans d'internet, però s'apliquen igual a una pàgina de serveis, a una publicació de LinkedIn o a un anunci de Google.

El que sí que pots (i hauries de) dir

Les prohibicions són concretes. Fora d'aquestes hi ha molt de marge per a una web útil i persuasiva:

• les àrees en què treballes i els problemes que resols, explicats amb claredat;
• com treballes: primera consulta, terminis orientatius, com et comuniques amb el client;
• honoraris o franges orientatives, si els vols publicar;
• la teva formació, trajectòria, publicacions, ponències i docència;
• l'equip, amb fotos i perfils reals;
• articles i guies que expliquin la llei als teus clients potencials.

Una web no ha de ser sosa per complir les normes. El que ha d'evitar és exagerar, prometre o revelar.

Casos, clients i secret professional

És el punt on fallen més webs. Explicar casos d'èxit ven, però xoca amb el secret professional i amb la prohibició d'esmentar clients sense autorització.

• Logos i noms de clients: només amb la seva autorització expressa, millor per escrit.
• Casos «anonimitzats»: treure el nom no és suficient si l'assumpte es pot reconèixer per la data, la localitat, la quantia o la repercussió a la premsa.
• Sentències: que una sentència sigui pública no vol dir que la puguis fer servir com a publicitat identificant el client o els fets.
• Xarxes socials: comentar un assumpte en curs, encara que sigui de manera indirecta, també és publicitat i també està subjecte al secret.

L'alternativa que funciona: descriure tipus d'assumptes («reclamacions per clàusules abusives», «herències amb béns en diversos països») i com els abordes, sense dades que permetin identificar ningú.

Resultats, percentatges i garanties

«Guanyem el 95 % dels nostres casos», «recupera els teus diners garantit» o «si no hi ha èxit, no cobres… i sempre hi ha èxit» xoquen amb la prohibició de prometre resultats que no depenen només de l'advocat. Una sentència depèn del jutge, de la prova i de l'altra part.

A més, un percentatge d'èxit sense explicar com es calcula pot ser publicitat enganyosa: n'hi ha prou de no acceptar els assumptes difícils perquè la xifra pugi.

Pots parlar d'experiència («més de 300 procediments d'acomiadament») si és cert i verificable, i de com valores les possibilitats de cada cas abans de començar. Això genera més confiança que una garantia que ningú no es creu.

«Especialista», «expert» i «líder»

L'article 20.3 exigeix que l'esment d'una especialització es basi en títols acadèmics o professionals, en cursos d'especialització homologats o en una pràctica professional que l'avali. No és una paraula decorativa.

Compte també amb els superlatius («el millor despatx de la ciutat», «líders en dret bancari»): si no els pots demostrar, són publicitat enganyosa i, a més, xoquen amb la dignitat professional. Els segells i rànquings de pagament tampoc no són un aval: si els fas servir, que siguin reals i no indueixin a error.

Anuncis, ressenyes i captació de clients

• Anuncis a Google i xarxes: anunciar una àrea («advocat d'accidents de trànsit») és habitual. El que no hi cap és una campanya adreçada als afectats d'un succés concret en els 45 dies següents, ni missatges que incitin a pledejar («denuncia el teu veí!»).
• Ressenyes: demanar a clients satisfets que deixin la seva opinió a Google és correcte. Inventar-les, comprar-les o redactar-les tu no ho és, i la normativa de consum ho prohibeix expressament. En respondre ressenyes, no revelis dades de l'assumpte, encara que el client les hagi explicat.
• Testimonis a la web: són una referència a un client, així que necessiten la seva autorització i no han de revelar detalls del cas.
• Correu electrònic i missatges: enviar comunicacions comercials per correu electrònic sense consentiment previ està prohibit per la LSSI, llevat de clients amb qui ja hi ha relació i sobre serveis similars.

La informació que la teva web sí que ha d'incloure

Més enllà del que no pots dir, hi ha informació obligatòria. La LSSI exigeix que la web d'un professional col·legiat identifiqui el titular (nom o raó social, NIF, domicili, contacte) i indiqui el col·legi, el número de col·legiat, el títol i les normes professionals aplicables i on consultar-les.

Afegeix-hi una política de privadesa adaptada al que fas amb les dades del formulari i una política de cookies que coincideixi amb les cookies reals de la web. A errors habituals a les webs d'advocats explico per què un avís legal copiat d'una altra web és un mal començament.

Revisió ràpida de la teva web

Repassa la teva web, els teus perfils i els teus anuncis amb aquestes preguntes:

• Hi apareix algun client, logo o cas reconeixible sense autorització per escrit?
• Hi ha percentatges d'èxit, garanties o promeses de resultat?
• Dius «especialista» o «expert» en alguna cosa que no pots acreditar?
• Fas servir superlatius («el millor», «líders») que no pots demostrar?
• Hi ha algun emblema que es pugui confondre amb el del col·legi o el d'una institució?
• L'avís legal inclou col·legi, número de col·legiat i normes professionals?
• Les ressenyes i els testimonis són reals i no revelen dades de l'assumpte?

Si vols veure la resta del que necessita una bona web de despatx, tens la guia què ha de tenir la web d'un despatx d'advocats.

Aquesta guia és informativa i no substitueix l'assessorament sobre les teves normes professionals. Davant de qualsevol dubte, consulta el teu col·legi.

Preguntes freqüents sobre publicitat d'advocats